comensà à desembocar
uns flatos que pareixien
cabdellets de à dos reals.
Aixi que el ruido senten
de aquells trons sense rellams,
als que estaben en lo prado
alegria els va causar,
perque es pensaben que anaba
la artilleria real.
Pero apenes conegueren
que era tronada de baix,
em mamprenen à la vella,
lo meñs catorce estudiants,
cantantli en lleti folies,
y responsos en romans.
La portaren per lo prado
en andes lo meñs un quart.
Y à lo millor que yo estaba
celebrant chiste tan gran,
se me tiren de patrulla
dos chicots abarrancats
llauradors de Gastó y porra,
en mes braons que un chagant.
Y em dihuen, qué tú et pensabes
estar segur, sacristá?
No per lleu, que en tan gran festa
y prado tan principal
la cosa que millor sona
son los clarins y timbals.
Y agafantme, à poca costa,
hu de aquells esclata fancs,
em posa cul per amunt
