avisen que el quadro es forme:
aqui te quiero, escopeta.
Ya els cerquen: gran perill corren!
Animo, y ningú desmaye,
mas que li aventen les mosques
les bales, mas que la tapa
del servell vecha li afonden:
bum, bum; carro y qué nesples!
ay chesus! ay! que nos tomben!
qué es aixó? no ha segut cosa:
una bala algo disforme
que deixa à set patitiesos.
Amics, ningú se sufoque,
nostre es el dia, ara, ara
es la ocasió; y à uns els tronchen
les cames, à atres els brasos
els trenquen, à atres afonden
el pit: y à atres el cab
els virlen, quedantse à fosques.
Ningu afluixe: muyguen tots:
arda troya, suene el bronse;
ánimo que ya desmayen:
à ells que fuchint se estorben.
Qué batalla que ham guañat!
gran victoria, sucés noble!
de esta feta à aquell que mens
el farán tambor de ordens.
Ya sacabat la campaña:
sen torna un pobre à la corte
va à pretendre, y en un sigle
no pot conseguir lescolten.
Perque despues que va un home
