Ara pues que estém de risa
de chacota y bulla gran
(mas que siga en contra mehua)
els tinc de contar el cas
celebre que em susui
la nit que me vach casar.
Com desde chiquet aixina
ya em comensí à despuntar
en agraderme les chiques,
que em gustaba raonar,
quant ani entrant en malicia
ni chens que em vach esmenar:
darrere de les fadrines
no igualaba un satanás,
moria per divertirles,
entre elles sempre ficat,
totes les duhia reboltes;
y quant ya tingui quince añs
en coneiximent entri
y anaba ya retriant
les lleches de les boniques
me anaben ell ull vallant
