etcetera, que no cal
nomenarles una à una,
que la que meñs tot ho sab,
á ella tot li avellia
sempre anaba mastrullant
(groga petera li dien,
no hia que dirho cridant)
enterat pues yo de asó
la volgui (cert) apartar
y li portaba tramusos
chufes, castañes, torrat,
cañamels y margallons,
roses que en paella es fan,
abellotes y avellanes,
datils, llirons y atres tals
menchades que sols à chics
y à dones els ve à agradar,
que si omplin moltes el ventre
crec que greix ninguna en fa.
Ya sé també que asó es brosa
pero nunca arribará
à les atres porqueries,
y al que sha de desmamar
no li lleven de un redó
la mamella, el van templant,
hasta que del tot se olvida:
cab de greu resagranat!
lo millor se me olvidaba
que li solia portar
que eren favetes bullides
(asi à carcallada gran
podem riures ara tots)
