Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

me santoixi un afarám:
guelo, guelo, guelo meu,
ve corrent y me abrasá.
Yo en alló com no pensaba
li digui: tonta, que fas?
itome, asó es darte les gracies
de la prevenció; y (sagrat)
me du al llibrell, y ell estaba
cubert de corones: vechána
si en veureu ya tha contentes;
si, bona hora es, ya va.
Em diu que pique lesquer,
ensenc llum, trau un brasat
de lleña, y dient y fent
fa una falla, y ya ha alcansat
la caldera, y me la planta
en aygua hasta la mitat,
faves y foc à que es coguen.
Cu lleudomia, qué qué fas?
ham de sopar esta nit,
ò què? Ay Miguelás!
si vols, ruste una chulleta
ó una llonganisa al ast,
que yo en les faves tinc prou,
que mha de fer com un tac.
Hui dura el pan de la boda,
demá que shabrá acabat,
habém de veure qui mana
Toni o Manena. Al instant
com ella dia yo ho fiu:
pose en orde mon sopar.
Sols un troset? Guelo, no;