Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que al modo hagué de llansar
acabat de veure aygua,
y tant per dalt com per baix
munició despacharia.
Quant yo em sent aixi estufar,
y la olor que no es de roses,
y que casi em va segar
un poc de sisgotadeta
que es va esclatar en lo nas:
solte el pual, tire un voto,
y un all tan redó y tan gran,
que Lleudomia se desperta,
y entre chemeos y desmais,
sent que deia: Guelo meu,
yo me muic. Pues y què fan
que no carreguen en tú
els dimonis, so reall.
Muite com pugues ai,
vach per fulles al corral,
me torque com puc, y en palla
macabe de netechar.
Obric la caixa, y em mude
camisa y sarahuells blancs,
prenc dinés y me la deixe,
y en deu semanes cabals
no doni bolta per casa.
El Retor me apaciguá,
y que tinguera pacencia,
que era ereu que Deu mha dat,
y ella també molt plorasa
es volia achenollar
y com yo soc bo dé avindre