Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que si admitira
tot asó que de mentira
li dia ara,
hasta la mort me penára.
A dios, baca:
llévat si pots la matraca. B.E

Coloqui de Coloquis
ó ansisám de totes herbes.}

Conque al ultim te de ser
(tinga hu ò no tinga gana)
no mes lo que vostés volen?
Pues, señores, vaya en gracia,
y li dien Dorotea.
La proposició no es mala,
si em preciára de Estudiant:
pero yo que ni per chansa
he volgut saber la O,
quedaria lluit ara
si em posára molt galan
plantat asi en mich la sala
á voler dir relasions!
no es aixi? pues pareix palla.
Aném, no hia que cansarse,
busquen qui tinga mes gracia,
que yo asi me asentaré,
y els chure per ma paraula,
de estarme quiet escoltant,
rientme (si es que tinc gana)
y diguen mes relasions
que shan escrit en España.