Pàgina:Espronceda (1862).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Mès si pèr cas tu algun dia
Ploras pot ser ta horfandat
Y al cel demanas pietat ,
Y en llastimòsa agonia
Renegas ta eternitat;

 Recordat que tu vas ser
Lo qui fixá ton destí
Qu' inmortal ser vas voler
Y vas llansá al torbellí
De las edats á ton ser.

 Y que 'l mòn te donará
Cuant lo mòn dins sèu ne te ,
Que tèu tot lo mòn será
Y ja pera tu prevé
Cuant ha tingut y tindrá.