Pàgina:Fulles d'herba (1909).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





DONEU-ME L'ESPLENDID SOL SILENCIÓS![1]




I


Doneu-me l'esplendit sol silenciós, sos raigs fulgint a tot esclat,
Doneu-me 'l sucós fruit autumnal, madur, vermell, tot fresc de l'hort,
Doneu-me un camp ont creixi l'herba insegada,
Doneu-me un emparrat, doneu-me engotimades tories,
Doneu-me fresc gra i forment, doneu-me besties marxant serenes, ensenyant contentament,
Doneu-me nits fondament quietes com en els alts planells oest del Mississipí, i jo mirant les estrelles,
Doneu-me odorós, a l'auba, un jardí de belles flors ont jo pugui rondar indestorbat,
Doneu-me per muller una dòna flairosa, de la qual mai me cansi,
Doneu-me un infant perfet, doneu-me apart, lluny del brugit del móu, una vida rural i domestica,

  1. Del mateix aplec precedent.