Pàgina:Fulles d'herba (1909).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





MIRACLES[1]




I bé, qui fa cas d'un miracle?
Quant a mi, jo no sé de res més que miracles,
Que jo travessi 'ls carrers de Manhattan,
O llenci ma vista per sobre 'ls teulats de les cases vers el cel,
O gualegi, peus nusos, platja enllà, just en la randa de l'aigua,
O m'estigui sotá 'ls arbres dels boscos,
O parli de dies amb qualsevol que jo estimi, o dormi de nits al llit amb qualsevol
 que jo estimi,
O segui a taula a dinar amb els altres,
O miri als extrangers d'enfront meu al tramvia,
O guaiti les abelles un matí d'estiu entorn l'arna afanyades,
O les besties pels camps pasturant,
O 'ls ocells, o 'ls portents dels insectes en l'aire,
O 'ls portents de la posta, o dels estels resplendint tant serens i brillants,
O l'exquisa i tenue corba de la lluna nova en primavera;

  1. De l'aplec titulat Rierons Autumnals.