Pera la trama y desenllàs d'aquesta producció hem pres la historia tal com l' han presa sempre tots los escritors tràgichs desde Shakspeare, Schiller, Víctor Hugo y Ventura de la Vega fins als mes humils ó de vol mes rastrer. Per altra part, la divergència en que estan tots los autors llatins respecte á las escenas que conduhiren á la mort del Rey dels goths nos imposibilitava de fer la relació estrictament històrica; ja que sols hem pogut treure en clar que Ataulf morí assessinat l' any 416 víctima d' un ressentiment particular y del odi d' una facció. Fins es desconegut lo nom del matador puig mentres Jornandes suposa que 's deya Vernulf y Olympiodor li fa dir Dubius, ni com á dubtós escriuhen son nom Isidor, Orosi y 'ls altres historiadors.
Congenían donchs sols ab totas las antigas historias ja
que d' ellas se desprenen sempre claras; en nostra obra, las personificacions, d' Ataulf, carácter bondadós, enmollit per l' amor á sa esposa; y 'l d' aquesta, la orgullosa Gala Placídia, ab son fervent entussiasme per Roma y ab son odi implacable per la Gothia. També 'l carácter de Sigerich es verament histórich. No així 'ls dels altres personatges que son per complert creació nostra.
Pàgina:Gala Placidia (1879).djvu/6
Aquesta pàgina ha estat revisada.
