Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


dòna, era quan esclatava ab sa veu ingrata:

 Guatlles y llebres
 poblan l'ubaga...

qu'era l'únich senyoríu de menjar fi que li passava pels llavis; ¡guatlles y llebres ab la tonada d'en Clavé!
 Sidro, tindràs d'escriure al noy; si s'escapa aquest correu, estarà un altre mes sense sapiguer de nosaltres.— Al cap d'una estona parava la màquina, s'axugava'ls ulls, y altra volta reprenía la feyna y a pensar ab son fill, que'l tenia lluny, a Filipines servint al Rey.
 De tart en tart, se veyan pel carrer uns minyons alts, secardins, lo color trencat, vestits de vions, guaytant los números de les portes, fins que topavan ab la botiga del sabater. ¡Quína alegría en aquella casa, y quína pressa a treure tamborets y cadires fent rotllo al vetllador! Eran llicenciats que'ls hi portavan recados del noy. Parlavan d'ell y de les fatigues sofertes en aquella terra assoleyada, mal sanitosa y dolenta pels castilas. Sa mare'ls hi feya més preguntes que respostes conseguides...