Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/11

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dóna, era quan esclatava ab sa veu ingrata:

 Guatlles y llebres
 poblan l'ubaga...

qu'era l'únich senyoríu de menjar fi que li passava pels llavis; ¡guatlles y llebres ab la tonada d'en Clavé!
 Sidro, tindràs d'escriure al noy; si s'escapa aquest correu, estarà un altre mes sense sapiguer de nosaltres.— Al cap d'una estona parava la màquina, s'axugava'ls ulls, y altra volta reprenia la feynay a pensar ab son fill, que'l tenia lluny, a Filipines servint al Rey.
 De tart en tart, se veyan pel carrer uns minyons alts, secardins, lo color trencat, vestits de vions, guaytant los números de les portes, fins que topavan ab la botiga del sabater. ¡Quína alegria en aquella casa, y quina pressa a treure tamborets y cadires fent rotllo al vetllador! Eran llicenciats que'ls hi portavan recados del noy. Parlavan d'ell y de les fatigues sofertes en aquella terra assoleyada, mal sanitosa y dolenta pels castilas. Sa mare'ls hi feya més preguntes que respostes conseguides...