li sembla d'aquesta Espanya, no fora una bassa d'oli que's podria anar ab los diners a les mans per tot arreu?
— Nó...
— ¿Còm que nó?
— Un servidor no venia per rès d'axò. Déxim dir.
— Be, ja ho sé lo que vol. S'haurà d'entendre ab los senyors; ara no hi son; venen més tart.
— Jo'm pensava, com ja son quarts d'onze...
— Oh, es un estament aquest, que treballan molt de nit, y un cop son a coto no contan les hores; se fan cridar per la terrayra. Es una carrera que's va molt contra la naturalesa. Miri, tot lo qu'ha passat avuy, ells quan ho escriuen diuen que va passar ahir; cada dia'ls hi noto aquesta errada, però com lo diari surt l'endemà, queda esmenada. ¿Veu quines coses? Desenganyis, tot son combinacions; hi hà vegades que vostè diria qu'ho saben tot, y no saben rès; ¡si més de quatre cops los he tingut de corretgir! «No senyors, —los hi dich,— tal cosa va passar axis y axís.» L'altre dia, ab la bomba; no sé
quin diari deya que'l carril que de
