calde qu'hi hà un munt de runa que ja cría aucellets, ò qu'han robat un
pis, ò un carril, encetra;» ell, desseguida zas zas, ab un garbo que té a la ploma que sembla que jugui, apunta'l dato y pataplàm: a la edició de la tarde ja veu representada la noticia, d'una manifatura que fa una planta que jo la torno a llegir com si me la fessen a sapiguer de cap y de nou. Si ara aquest senyor fos aquí, aviat quedarían entesos. Ab la meytat que vostè li digués y l'altra meytat qu'ell sempre se n'empesca, conjuminaría un patracol que tots los demés diaris n'hi traurían copia de la sustancia per que ho trobarían curiós.
— Malaguanyat que no hi siga. Y aquell senyor qu'ara ha passat no es del diari?
— Sí, però d'aqueix no se'n refíi, s'embranca ab altra lley de qüestions
y sempre parla a tall de xanxa. Encara vostè'n sortiría perjudicat si li divulgava.
— Y donchs ¿còm ho podría compondre? per que lo que'm passa ja
no's pot resistir: ja he sofert prou. Fàssis compte qu'a dalt de casa hi
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/114
Aquesta pàgina ha estat validada.
