Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.







 Quan lo sol surt, diuen que surt per tothom. ¡Y tanta gent com hi hà despreocupada que'l dexa exir y que fassa'l seu fet, sens cuydarse de anar a veure si troba entorpiments de nuvolades que li impidexin descloure ses rosses pestanyes!
 A mi, que cada día'l matalot del hostal de Manresa m'envía a rèbrel abans d'hora, penso: ¡si se'n crían de ganduls en la nostra ciutat! Aquesta reflexió la faig ara, en la primavera, però al fort del hivern, quan l'aposentador de les besties se presenta de bon matí ab un fanal sense vidres y casi be sense llum, que sembla que porti una marieta engaviada, y a