Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *

 Sobtadament, com una exhalació que tot ho abat, ha desaparegut de aquesta casa l'aconhortada pau conseguida ab aquella armonía tan costosa de realisar entre'ls pobres treballadors, per que'ls gastos no travessin alo que dona'l mesquí jornal.

. . . . . . . . . . . . .

 Lo vetllador no embrassa'l llindar de la botiga; ja ha quedat més ample'l pàs. No més queda la màquina que cus, va cosint, voltant sa roda més rebenta que may.
 Lo Sidro no canta ni surt a esmorzar al mitx del carrer, fent ostentació de sa pobresa regalada...
 ¡Ni cantarà may més!
 Lo dia de Sant Crispí va fer festa: exí de casa en havent dinat, per anar a passeig. En tota la nit no hi tornà.
 L'endemà tots los diaris parlavan d'una catàstrofe ocorreguda al carrer de Santa Madrona, ocasionada pel vent, qu'enderrocà una paret. Hi hagué un home mort, que ningú'l conexía, ni'n sapigueren dir rès.