nobra y ja no se'n resà més, fóra de la seva dóna que va volguer que l'acompanyessin a l'altra vida la piadosa ofrena d'una missa y les seves oracions. Y quan va haver recorregut prou aquexa vall de llàgrimes, l'abandonà, potser en hora anticipada, cridada per Deu, a conseguir lo seu marit en millor y més plascent estatge que'l que logra assi en la terra'l qui té fills y li manca pà pera sustentarlos.
Ab axó, s'estavan al rexat de les Gerònimes tots dos propietaris esperant los testimonis. En Ciril-lo menjant pinyons, obrintlos ab la fulla del ganivet; y trayentne una
almosta de la butxaca, n'oferí a la Quica, dientli:
— Té, dóna, ménjan uns quants; féste compte que son confits.—
La Quica, apartantli la mà del devent seu, y mitx rient, li contestà:
— No'n vull, que fan set.
— Tens rahó, tu m'hi fas caure: de modo que m'arribo aquí dalt a
