Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/161

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *

 La festa del Gay Saber guanya un poeta; no més té vint anys; fora un mossetó sí'l desarrollo muscular hagués seguit los atreviments de la crexensa.
 La seva figura no recorda l'estatuaria clàssica; potser fa pensar en les místiques creacions dels retaules gòtichs.
 Lo rostre pàlít, com lo d'aquells temperaments agraciats que sols assaborexen goigs espirituals ò castes complacencies del enteniment. Primerenca la barba, tot just li sombreja'l llavi, y ab artística luchana adorna la boca, com si la portés sota dosser, dexant estèril l'òvol de la cara ahont la navaja hi troba unes soletats tan descansades com si allí sempre fos diumenge. Fondos, negres y brilladors los ulls; no ab la brillantor qu'irradía de les fogositats del cor, qu'ells prenen la llum més directe, y resplandexen pel reflexo de la inteligencia.
 A divuyt anys ja estimava ¡tan