la família tenia déja la maladie sobre'l còs. ¡Estavan ben afinats! No'n so pas conegut cap! Mr. le Baró sembla un paralitich; Madamme solzament se li veuen los ulls, magra..... primeta, y pas de color a la cara! Mancada depuis vuyt dies de la meva cuisine, ella qu'era fresca y jolie com uns amours, està fannée com una rosa assedegada! ¿Y les enfants?... ¡Mon Dieu!... Un per un he tingut de preguntàrloshi'l seu nom: entierement meconnus. ¡Molt reduhits, molt flaquets! parexian vermicels ab fesomía.
Dos jours de plus et la catastròfe's consumava. Tuts hagueran finit ab les barres assentades.
Una alimentació com de fochs de bengala, uns menjars de tuts los colors, vermell, groch, vert, morat... Madame quan li presentavan lo puchero, aquell caldo carmesí del chorizo, li agafava mitx accident. Los petits no's podían acostumar ab lo pebre que'ls hi feya plorar los ulls. Mr. le Baró feya'l valent y ara mateix li ha devingut lo nas foncé com una confitura de codony. So jo qui tinch de restaurar aquesta generació. Dos dies de retart solzament, y
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/173
Aquesta pàgina ha estat revisada.
