Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tà de visita entre senyores molt nobles y molt agraciades a les que vol guanyàrleshi l'estimació. Se senten, al llegirlo, suavitats de cabritilla y olors d'àmbar. No incorreré en la bajanada de dir qu'escriu ab guants, però es segur que'ls té per allí sobre, ò que se li veuen sortir los dits per entremitx deies solapes del pardesú.
 Aquella frase donosa y castissa, aquell enginy cortesà plè de gallardíes de vaporositat y espiritualisme, sembla qu'amagui alguna traydoría de més empenyo que la de cautivar als lectors; si hi hagués moltes dames aficionades a les ciències, podría creures que's vol fer simpàtich; però jo tinch pensament que lo que vol es guardarse una poma per la set; per que quan lo temps haja donat compte de tots los donayres y elegàncies que ara posseheix per que es jove, trobi un racer de temperatura dolsa hont acullirse: un cercle ahont l'admirin desinteressadament, ja que per les trapaceríes del amor y del galanteig haurà de dir abrenuncio veyentse'l canonet de llauna penjat al coll ab l'absoluta dins.