Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/205

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
206
emili vilanova

* * *

 Ja qu'estem en lo capítol de les súpliques, y que cadascú pot demanar pel seu profit, convertèxinse estos carrerots esquifits y de mal viure, en víes amples y magnífiques, ab esteses soleyades, arbres frondosos que les hermosegen, ab dolls de aygua que, surtint de les mangueres, ran de terra, aparentin xàfechs que's desfan al revés, y que de tant luxo y maravella'n siguem gosadores les families de posició senzilla que hi tinguem nostres morades, y puix que la casa es la sepultura de la vida, y ja que per nostra grandíssima culpa ningú està prou desprès de les coses de la terra per despreciar exes boniqueses que nos venen del cel, dexàunos gosar, senyor Arcalde, les millores que tots esperem en altra vida ab certa comoditat, mentres paguem lloguers y contribucions en aquesta per quedar be ab lo govern y ab los propietaris de les finques.
 Ningú més que vos pot lograr aqueix acte de reparació y de justi-