Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/213

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esclamacions, ò esclatant sobtadament en grans rialles y algun cop damunt la taula que feya trontollar copes y ampolles ab cristallí ressò. Los tres canaris qu'hi havia al mitx de la sala, també sonavan, y quan més s'espessían les rialles y més trincava la pisa y'l vidre y'ls coberts de metall y pujava de tò la discussió, ells s'engrescavan ab la comuna alegria, aletejant ab desfici, desfentse en carretilles tan esteses, ab passades de refilets agudíssims ò de gorgueigs armoniosos, que parexía que se'ls havia d'esquinsar lo bech y càurelshi aquella llengueta movedissa.
 Discutían los de la taula del recó ab molta vivesa, y al vèurem arribar, lo meu amich me digué:
 — Escólti, escólti, que'n sentirà de noves. Asséntis y prèngui un glopet del generós. Esplícat, Peretó, que aquesta vegada t'has guanyat la venera de diputat. —
 En Peretó es un negociant de Riudoms que sol venir sovint a Barcelona, y com verdader fill del camp, es axerit, abundós de paraules, de conversa seguida, que l'acoloreix ab comparacions molt amenes y ajus-