Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/22

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Y ningú sinó ell seria lo galantuomo, entre'ls artistes dè la paraula, que se li acudí per primera vegada axecarse ab la copa coronada d'escuma a la mà, saludar als comensals y en una arrencada de concisa eloqüència demanar que la toya de damunt la taula fos presentada a la digna esposa del llustre anfitrion; brindis cortesà y d'exquisida finesa, de quals resultes may més hi ha hagut ram qu'haja estat segur allí sobre; inspirant als oradors vergonyosos ò estèrils qu'han tingut ocasió segura, fentlo viatgar, d'endursen los aplaudiments tumultuosos y la recansa y males mirades d'algun camarer que'l pretenia y ja se'l veya sobre la calaxera del seu piset.
 No he dit vanament, al comensar aquexos apuntes, qu'ha de viure sempre amohinat, y dech afegir amohinat pels altres. Los càrrechs honorífichs no'l dexan may en repòs. Junta d'aquí, reunió per llà, conferencia rural en aquell indret, discurs filoxèrich a l'altra banda, consulta facultativa per amunt, consell de rabassers al mitx, ressenya d'abonos y alimentació econòmica de la terra