Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/231

anada formant al seu gust y de la qual no se'n té rès que dir per mostrarshi després sever ò ingrat.
 ¿Guardem tantes coses d'aquell temps, per sentir esquivesa per les que no havem perdut? ¿Què'ns queda avuy, més que recorts dels temps passats? ¿Què s'han fet aquells rissos que lluhíam per anar a les professons després de molts dies de sofrir tortures ab l'entortolligament dels torcidos y d'anar al llit ab un cap fet una mata de castanyetes? Encara que d'axò dels rissos n'estich ben libre ni tinch de donarne compte, per que sempre anava rapat, lo que'm feya creure qu'en lo meu cap, diferent del dels altres noys, no hi tenia clenxa.
 Però, tot sovint veig uns joves ab barbes espesses y desmarxades com de Lictorsde Setmana Santa; alguns que les duen cuydadosament retallades, partit lo pèl a un costat y altre per que no hi haja confusió perjudicial al bon efecte; d'altres, ab mostatxos bisarros, de puntes massa agudes y plenes de cosmètich per servir de boniquesa; y per últim, veig molts currutacos, qu'ahir ença-