Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/234

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pertarvos en lo llit? No cal obrir les persianes y guaytar al carrer, per veure qu'es dia de festa.
 Lo baylet forner que passa cantant la canso de moda, sia l'As d'oros ò la Mandolinata, pareix que la canti millor sens aquell dexo que la feya antipàtica.
 L'esquella de les cabretes, qu'avisa cada dia per que dexem les blandas plumas, sembla que no més vulgui despertarnos pera que poguem entregarnos a aquelles gojoses contemplacions de les pintures del sostre, dels jaspis de l'arcoba, que no sé si es la vista ò l'imaginació qu'hi combina figures de capritxoses extranyeses; ò aquella dolsa ociositat del pensament que cerca idees agradables y les desflora totes sense fixarse en cap.
 Vosaltres, los que teniu vint anys, ¡còm se us apareix hermosa l'ilusió qu'us cautiva! ¡qu'ambicions nobles, que progectes riallers, quins amors, quines galanteríes més delicades y quin dols somniar ab aquella fada, més que dóna, qu'us embelesa'l cor y l'existència ab una lley de poesia que no's canta, per que'ls hi es cos-