Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — ¿Y axò, què tens, què't passa? fés lo favor de tornarme la rialleta ab que't saludo.
 — Si, mira la neu que'ns mal-lograrà les magnòlies; ¿què diran los estrangers si veuen aqueix be de Deu migrat? Per que un floreyo com aqueix no hi es en cap més part del món, fóra de Pèrsia.
 — Donchs, ja tens company de tristesa, per que jo també n'estich ufanós; un arbre tan aristocràtich, tan aromós, ab una flor tan càndida que pareix qu'oférexi merengues a la gent! Vina allí al bosquet, que plorarem plegats.
 — Sí, sabs lo que hi hà? — me respon cambiant la conversa, — donchs ab aquestes gelades s'han despost les gallines, y'ls ous de sis rals ja van a vuyt la dotzena.
 — ¡Quín compromís pels padrins, ara que ve Pasqua!
 — Podrías ferne un article per diumenge.
 — No, home, qu'es festa; y si tu hi arreglessis una gazetilla apetitosa?
 — Adéu, que tinch pressa.
 Adiós, Cristiano errante. —