Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
249
l'ayn nou a barcelona

 Per últim, remunto la mirada, y veig, baix lo cel blau y trasparent, una planura que l'acaba la mar y voltan montanyes, coberta ab verdor y arbredes; ab agropaments de caseriu d'hont hi descollan altes xemeneyes; veig espayosos caminals y carreteres rusticament vorejades ab desmays d'atzavares; veig assí un poble actiu, treballador y honrat y plè d'entusiasme; saludo a Barcelona per hermosa y per noble; proclamo a exa terra favorida replanet del cel, y, encisat per tantes boniqueses, assí m'establexo, aquí passaré'ls dotze mesos que tinch de caudal, per donarvos a vosaltres, los que sigueu sans de cor, un bon any abundant de pau y de benediccions de Deu.