Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/260

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
261
¡la grossa!

Vínga vestit de vellut y manto de satí per ara; quan serèm més richs, lo portarà de llana fina d'or, oy. Quan a casa vé un personatge, se'l tracta ab tot lo rigor de la lley; ja n'estich cansat de ferme ab pobres; jo podré anar senzill per que vinch de sanch distingida dels varons de la llensadora, però, sense fer lo fanàtich, vull que si una imatge tinch a casa, que s'hi estiga comforme, que no anyori'l cel per rès; que se la tracti ab principis, millor qu'a qualsevol persona; y una llàntia que no s'apagui may; que si un té recursos, los hi té de donar un sol que no's ponga, y quan siga la diada, que vinga don Càndio a tocarli alguns solos d'orquesta ab escolanets de cant.

 Talment va semblar un somni. Tots aquells diners, que pel cas no'ls vaig veure,'ls varem posar a ganancia. A casa no's varià rès, treballava tothom com abans: la dòna, als serrells; la noya, a instruhirse y ajudar a sa mare; jo, al escriptori ab l'agulla d'amortallar sogres als dits, de peu a la prempsa, y cop de cusir fardos.