Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nyones que no cambiaría la graduació ab cap coronel.
 — Qu'havem de fer? ¡Que'n té de camàndula aquest home!
 Voy, senores; ¿quants n'hi hà aquí dintre?
 — Ja es plè.
 — Donchs, mirin... Ep, aquell senyor que no li proba'l sol, que té papeleta de Barcelona, ¿ahont es? Ah!... ¿no es vostè que té l'assiento pagat? Vègi d'acomodarse: n'hi manca un; es lo seu; que tinch ordres molt puntuals del administrador.
 — Mestre! ay, qu'estem de platxería! y aquí dins me tinch d'enquibir? Quins governs los d'Espanya! axò no's deuria permetre, estivar les persones com si fossin fardos.
 — Si té'l mateix lloch que'l sargento...
 — Y què té que veure! aquí no més m'hi entra una cama.
 — L'altra també té'l dret d'entrar-hi, ¿què vol que'n fassi de la que sobra? No'n carrego de presentalles. ¿Veu? lo que deyam: les naturaleses no son iguales. Lo cabo, es primet; vostè, d'altra complexió; lo que no's paga ab llàgrimes, se bestreu en sos-