Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 ¡La Seca de casa!... val un imperi; ja poden posarli'l collar al inrevés, que per axò tira. Ab sis malandandos, que l'un per l'altre ressurten ab sis esquinsos cada día, quan estan quiets, que no hi solen estar; y no parlèm de la curiositat, per que aquelles cares y'l sigronet que tenen per nas, si no'ls hi pasa'l sargil y no'ls hi rebrega dotze cops al dia, ni ella ni jo ni'l vehinat los conexeríam. Se les guarnexen tan be, que no més respectan lo blanch dels ulls: de lo demés ja's refían de sa mare.
 Encara no se'n adona, ja'n troba a faltar algun, y vínga desseguida llamada y tropa y passar llista; axis que'ls té plegats, ells tots sols s'escampan fins que torna a tenir ansia y altra vegada a repassar lo caudal.
 Ella s'hi crema. Jo li dich: «Paciencia, Madroneta. ¡Ara ray que tots senten a la lloca y venen! si algun dia contas y contas y veus que te n'hi manca algun!...»
 Y a la pobra se li trenca'l cor; y quan dormen, los fillets nostres, ¡los infants de Lara! los petoneja ab un desfici que jo li faig: «Prou, Madro-