Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/57

Acabada la guerra d' Africa, en pau lo govern ab les altres quatre parts del món, allavors va pendre la real llicencia, ben satisfet de que havía introduhit prou consternació entre les potencies militars per que may més gosessin fer mancament a la nació espanyola.
Ab aquexa comformitat y seguransa, se'n anà dret a la terra per veure la marecita y'l parentiu, saludar ab ulls enternits tot aquell altre be de Deu de recordanses que, temerós de pèrdreles, les tenia sempre presentes y dibuxades a la memòria, sentint ademés, a mesura que se'n allunyava, com la olor del ayre de la seva ciutat, veyent la hermosura d'aquell cel, les giragonses que feya'l sol per baxar als carrers, les llenques y esmotxadures de claror daurada ab que engalanava'ls edificis, les clapes de ombra gegantina que s'estenían a sos peus, y'l reconet de casa seva tan anyorat, que fins les esquerdes y'ls escrostissats de la pintura tenia vius al pensament com si'ls guaytés.