Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de'l punt y hora en que s'havía acomodat ab la Madroneta, y que'l nen, lo primer fruyt d'aquell ditxós matrimoni, va rompre a parlar clarament cridant papà y mamà als seus dignes progenitors.
 La veracitat de la historia quedava axis mateix respectada, y era, en lo meu concepte, entremetres en faldilleres tafaneries y donar greix a la gent desvagada'l retraure si'ls esposos seguían en santa pau ò si l'alteraren lo dia en que'l noy va declararse regionalista de llevant, preferint l'idioma clar y robust de la seva mare, rebeiantse, ab tota ignocencia, contra la melositat y dexos cefallosos de la graciosa parla andalusa, que per axò no dexa de ser la dels dominadors qu'imposan multes, renyan, castigan y cobran.
 ¡La criatura pressenti'l defecte y la gravetat del comportament!


* * *

 Ara'm trobo davant dels caxistes que van donar en la flor d'afegir allargos a una narració en la que jo