Vés al contingut

Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
* * *

Lo pobre Perladillo va tenir un encontre qu'omplí d'amargor aquella existencia festosa y alegra, ab sos ditxos garbosos, ab les rialles que feya esclafir a la Madroneta constantli chascarrillos de la tierra, y puntejant, encara no arribava a casa, unes seguidilles fent repicar los dits com castanyoles, ab figures y giravols davant d'ella, qui l'empenyía y lo apartava de prop seu, dient ab fingit amohino: — Fúig d'aquí, tabernacle, que no'm dexas parar taula; — y als vespres, ensenyant de llegir al Joanet, que fòra de resistirse a parlar castellà, lo llegía y escrivía ab molts avensos y aplicació.


* * *

No per falla ni excés de zel, per atendre al seu deber ab esperit recte y just, acàs va topar ab severíssima autoritat... No tenía culpa ni responsabilitat; lo conduhiren a la presó, desde'l mateix lloch hont s'havía