crit a la maynada que comparexía desseguida, els uns mitx temerosos fregant l'espatlla per la paret y acostantse ab molta cautela, y'ls més petits rient ab tota ignocencia y preguntant:
—¿Què'ns crida, pare?—
Al cap d'una estona ja havían tornat a escórrers dret a la plasseta, y tot se restablia en lo mateix ordre: la màquina brunzint, ella atenta, de cap a la feyna, lo Sidro fent repunts, y les criatures jugant.
Aquesta quietut y seguit de treballar durava hores, sense que ningú dels dos se distragués de la seva tasca. De sobte, sens cap indici ni preparació, quan més enfeynat semblava estar lo Sidro, rompía a cantar ab un doll de veu asprosa y robusta:
Guatlles y llebres
poblan l'ubaga
hont sempre vaga
l'ayre dolset...
Tornava a callar y a posarse serio, feréstech, los ulls clavats a la forma, que qualsevol haguera dit qu'era un altre'l qui havia cantat.
