Bon mon senyor, conformeu d'alguna manera el vostre parlar, i no us deseixiu tan bruscament de ço que us dic.
Ja m'heu lligat, senyor: expliqueu-vos.
La reina, vostra mare, amb la major aflicció d'esperit m'ha encarregat de veure-us.
Sigueu, senyor, molt ben vingut.
Bah, mon senyor! eixa cortesia no és de llei. Si us plau donar-me una resposta raonable, vos trametré les ordres de la vostra mare: si no, perdoneu-me, i anant-me'n acabaré ma comissió.
Senyor, no puc.
Que no podeu, mon senyor?
Donar-vos una resposta raonable! Mon esperit està malalt. Mes, per a respondre-us tal com puc, em teniu a vostres ordres; o, tal com heu dit, a les ordres de la meva mare. Prou, per tant, i a l'assumpte. La meva mare, dieu...
Veu's ací el que diu: que vostre comportament l'ha colpida de sorpresa i admiració.
0 admirable fill, que així pot sorpendre a la seva mare! Mes ¿no hi ha ròssec, als talons d'eixa admiració de la meva mare? Expliqueu-vos.