i marca amb foc el nom de mala dona
entre les castes celles,
mai tocades, d'una mare fidel.
¿Per quina causa
s'és fet tan gegantina la revolta?
Gertrudis, deixa'l fer: per mi no temis;
car tal divinitat els reis envolta,
que la traïció sols pot fer veure
son desig, i heu ben poc del que desitja.
Diga'm, Laertes, per què et sents tan bròfec?
Deixa'l estar, Gertrudis. Home, parla.
On és mon pare?
És mort.
Mes no per ell.
Deixa-li preguntar ço que li plagui.
Com va morir? No us permetré enganyar-me.
A l'infern, lleialtat! vots, al diable!
gràcia i consciència, al mes profund abisme!
Ni que n'hagués d'ésser damnat! Tal sento,
que ni em recordo d'aquest món ni l'altre,
vingui el que vingui: no més vull revenja
la més gran per mon pare.
Qui et detura?
Ma voluntat: no el món sencer; i espero
estalviar mes forces de tal guisa
que amb poc aniran lluny.
