Quina cosa, mon senyor?
¿Creus que Alexandre tindria aquest aspecte, sota terra?
Aquest mateix.
I que pudirà igual? Puf!
Igual, mon senyor.
En quins usos tan baixos podem veure'ns, Horaci! ¿Per què no ha de poder la imaginació seguir la pols noble d'Alexandre, fins a trobar-la tapant l'espirall d'una bota?
Fóra filar molt prim, l'imaginar així.
No, en bona fe: cal només que seguir-lo senzillament i guiant-se per versemblança. Per exemple: Alexandre morí"; Alexandre fou enterrat; Alexandre és tornat pols; la pols és terra; de la terra se'n fa el fang; i ¿per què, d'aquest fang en què es convertí, no se'n pot fer el tap de l'espirall d'una bota de cervesa?
«L'august Cèsar, ja mort i en pols tornat,
pot, per lliurar del vent, tapâ un forat.
I que eixa pols, que al món tingué frement,
recalci un mur per a lliurar del vent!»
Mes prou!... fem-nos enllà!, que ací ve el rei, i la reina i la cort.
