per a parlar d'ell com es mereix cal dir verament que és la carta o el calendari dels cortesans; car en ell trobareu juntes qualsevulla parts que en un cavaller es vegin.
En vós, senyor, la definició res deixa perdre. Comprenc, però, que inventariar-lo a la menuda confondria l'aritmètica de la memòria, i no faria sinó bandejar, malgrat la bona vela. En la veritat, però, de l'exalçament, el tinc per un esperit de gran capítol; i sa infusió de raritats i prendes cares, parlant d'ell fidelment, no li doneu consemblant sinó en son mirall. I qui el podria atènyer? Només la seva ombra.
Vostra senyoria parla d'ell infalliblement.
I la concernencia d'això, senyor? ¿Per què hem d'embolcallar aqueix cavaller amb nostres alès rudíssimes?
Senyor...
¿No és possible d'entendre's, parlant un altre llenguatge? Verament, podríeu fer-ho.
A què ve anomenar aqueix cavaller?
Dieu Laertes?
(A part a Hàmlet.) Se li ha buidat la bossa: ja ha despès totes les paraules d'or.
Sí, ell, senyor.
