La substància, senyor, amb totes les garlandes que vostre natural hi vulgui posar.
Recomano mos respectes a vostra senyoria.
Vostre, tot vostre. (Ix Osric.) Fa bé de recomanar-se ell mateix, car no es trobaria altra llengua que ho fes.
Sembla una fredeluga que corre encara amb la closca al cap.
Aquest ja feia compliments a la mamella abans de xuclar-la. És que aquest (com molts d'altres de la mateixa llocada, que prou veig que són l'encaterinament de nostra corrompuda societat) no ha collit altre que les maneres del temps i l'embolcalla exterior del tracte social: són una mena d'amuntegaments d'escuma que els fa surar sobre les opinions més afectades i llampants; però, en bufar damunt per a provar-los, les bombolles es fonen.
Mon senyor: el jove Osric, que us saludà de part de sa majestat, en retornar manifestà que vós us esperàveu en aquesta peça. Sa majestat desitja saber si esteu disposat a lluitar amb Laertes, o si voleu pendre-us-hi algun temps.
Jo só constant en mes resolucions, que s'ajusten al bon plaer del rei. Si ell hi està aparellat, jo hi estic prompte: ara, o en altra ocasió, mentre em senti tan ben dispost com ara.
