Aquí han cridat carnatge!... O mort altiva!
quin banquet dreces, en ta cel·la eterna,
que tot d'un cop has fet tombar sagnosos
a tants de prínceps?
Esgarrifa veureu-ho,
i ve tard nostre encàrrec d'Anglaterra:
no hi senten les oïdes de qui havia
d'oir-nos que és complerta sa comanda,
puix Rosencrantz i Guildenstern són morts.
Qui ens en dirà mercès?
No pas sa boca,
fins si talment pogués regraciar-vos:
ell jamai donà ordre que morissin.
Mes ja que, a punt d'aquest sagnant desastre,
vós des dels camps de guerra de Polònia
arribeu, i vosaltres d'Anglaterra,
feu que eixos cossos sobre estrada digna
siguin posats, perquè la gent els vegi;
i al món, que en car ho ignora, permeteu-me
contar jo com les coses són passades.
Sentireu-me parlar de fets impúdics,
saguants, contra natura; de condemnes
casuals i atzarosos carneficis;
de morts que ha fet l'enginy forçat a fer-les;
i, brollant del conjunt, malvats propòsits
caient damunt les testes que els forjaren:
tot això fidelment jo puc contar-vos.
Apressem-nos a oir-ho, i que es convoqui
els caps de la noblesa a l'audiència.
Per ço que em toca a mi, i àdhuc amb pena,
