ric, mes no fastuós ni massa excèntric,
car sovint el vestit descobreix l'home,
i a França són la gent de més figura,
molt mirats en això, i en tot selectes.
No manllevis diners, tampoc en deixis;
car, deixant els diners, sovint es perden
diners i amics d'un cop; i manllevar-ne
osca el tall de la bona economia.
Sobretot, i per fi t'ho recomano:
sigues fidel a tu mateix: llavores
se'n seguirà, com de la nit al dia,
que no podràs ser fals per a cap home.
Adéu, i que, les coses que t'he dites,
ma benedicció faci fruitoses.
Amb tot respecte em despedeixo, pare.
Vés, que ja és hora: tos servents t'esperen.
Adéu, Ofèlia, adéu: que te'n recordis,
del que t'he dit.
Tancat és ací dintre,
i tu mateix te'n duus la clau.
Adéu.
Què és, això que t'ha dit?
Amb permís vostre,
m'ha parlat de lord Hàmlet.
