Parany d'estòlids.
Quan bull la sang, ja sé prou bé com l'ànima
és lliberal en fer jurar la llengua.
Eixes fogueres, filla, que esbargeixen
més llum que no calor, i que s'apaguen,
si t'hi vols escalfar, tot just comencen,
no les tinguessis per bon foc. Des d'ara,
caldrà que bon xic menys et deixi veure,
i que el parlar amb tu tingui més vàlua
que conversa d'encàrrec. A lord Hàmlet,
creu-lo talment com es pot creure a un jove
que té la corda llarga per a córrer
molt més que la hi tens tu. Mes breu, Ofèlia:
no et creguis ses promeses: són tramposes:
no del color que per defora lluen,
sinó respires de profana roba.
que, amb xiuxiu sant i místic, acaronen
per enganyar millor. Veus-ho aquí:
d'avui en endavant, ben clar, no admeto
l'escàndol que tu perdis ni una estona,
ni creuis mots ni tractes amb lord Hàmlet.
Mira-ho bé: t'ho exigeixo. Fes ta via.
Compteu que obeiré.
