Ai, pobre Fantasma!
No em compadeixis pas: ara aparella't
a oir atent això que et descobreixo.
Parla: dispost em tens.
Dispost, no ho dubto,
seràs a la venjança quan coneguis...
Què?
De qui fou ton pare jo sóc l'ànima,
damnada per cert temps a anâ errabunda
de nit, i a péixer només flams de dia,
fins que mos crims de mentre fui en terra
siguin purgats en foc i me'n netegi.
Si no tingués prohibició de dir-los,
dels secrets de mon càrcer et faria
un tal relat, que cada mot et fóra
una sageta travessant-te l'ànima,
la sang se't glaçaria, com estrelles
botarien tos ulls conques enfora,
se't desfarien dels cabells els nusos,
i cada cabell teu se't dreçaria
talment com pues d'eriçó punxentes!
Mes no són fets els eternals misteris
per als oïts de carn i sang. Escolta!
escolta! Si estimaves el teu pare...
O Déu!
Del seu assassinat pren-ne revenja!
