Vés al contingut

Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

Ai, pobre Fantasma!

FANTASMA

No em compadeixis pas: ara aparella't
a oir atent això que et descobreixo.

HÀMLET

Parla: dispost em tens.

FANTASMA

Dispost, no ho dubto,
seràs a la venjança quan coneguis...

HÀMLET

Què?

FANTASMA

De qui fou ton pare jo sóc l'ànima,
damnada per cert temps a anâ errabunda
de nit, i a péixer només flams de dia,
fins que mos crims de mentre fui en terra
siguin purgats en foc i me'n netegi.
Si no tingués prohibició de dir-los,
dels secrets de mon càrcer et faria
un tal relat, que cada mot et fóra
una sageta travessant-te l'ànima,
la sang se't glaçaria, com estrelles
botarien tos ulls conques enfora,
se't desfarien dels cabells els nusos,
i cada cabell teu se't dreçaria
talment com pues d'eriçó punxentes!
Mes no són fets els eternals misteris
per als oïts de carn i sang. Escolta!
escolta! Si estimaves el teu pare...

HÀMLET

O Déu!

FANTASMA

Del seu assassinat pren-ne revenja!