que ja no se'n faran més, de casaments; i que els que ja són casats (tots menys un) viuran: els altres seguiran com són. Al convent, al convent! (Ix.)
Oh! com s'és fos un esperit tan noble!
L'encant de cortesans, la llengua, el glavi
d'escolars i guerrers, les espectances
i la rosa encisera d'un gran regne;
l'espill dels bells estils, que ell emmotllava;
l'afany del curiós... tot, tot per terra!
I jo, la pobra i trista entre les dones,
que he gaudit la cançó de sos mots dolços,
veig ara eix pensament potent i noble
fet campana a destò, dura, esquerdada;
i el model sens parell, la flor dels joves,
perdut per la follia! Oh! n'és, de trist,
veure el que veig, havent vist el que he vist!
Amor? No és per aquí, que va son mal;
ni el que ha parlat, encar que un poc excèntric,
tampoc és de follia. Porta a l'ànima
quelcom on tota sa tristesa es cova;
i em temo que eix covar, en rompre closca,
dugui greus mals. I per a prevenir-los,
he pres ràpidament el determini
d'enviar-lo a Anglaterra, a tota pressa,
reclamant les anyades ja vençudes
del tribut que se'ns deu. Potser la vista
de mars i terres diferents, d'objectes
variats, li trauran eixes quimeres
que porta al cor i son cervell trasbalsen
fent-lo altre del que és. Què vos en sembla?
Que va molt bé. Però jo em penso, encara,
que l'inici i començ de sa malura
