llurs papers; car n'hi ha que es riuen d'ells mateixos per fer riure als necis, ni que llavors travessi l'obra un moment que demani atenció. Això és una baixesa que demostra, a més, la pobra ambició del graciós que l'usa. Aneu, i prepareu-vos.
I bé, mon lord: presenciarà el rei la comèdia?
I la reina també: serà aviat.
Digueu als actors que s'apressin.
Voleu també dir-los que s'apressin?
Sí, mon senyor.
Com! Horaci?
Aquí em teniu, mon bon senyor, al vostre servei.
Ets, Horaci, a l'ensems, el més bon home
i amb qui més m'ha plagut de fer converses.
Bon senyor...
No, no pensis que t'adulo;
de tú ¿quin aventatge esperaria,
si altres rendes no tens que el teu ingeni
per menjar i vestir? ¿Per què adular-los
als pobres? No: les emmelades llengües
