que ermitana presó em sigui alegrança,
que el dany que esgrogueeix la faç joiosa
deixi ma il·lusió rompuda i fosa,
i ací i allà m'acori etern penar,
si, un cop vídua, torno a emmaridar!»
I si ara manqués a son jurament?
«Fort heu jurat! Deixeu-me un poc, aimia:
em sento tèrbol, i oblidar voldria
aquest jorn tedios, dormint. (S'adorm.)
Que us bressi,
bon sòn; mai la dissort se'ns atravessi.»
Senyora, que us sembla, la comèdia?
Em sembla que la dama fa massa protestacions.
Sí, però complirà sa paraula.
Coneixeu l'argument? No conté pas res que ofengui?
No, no: tot és de per riure; emmetzinen de per riure; i per a res del món hi ha ofensa.
Com s'anomena, la comèdia?
La ratera. Ben entès: metafòricament. Eixa obra és la imatge d'una mort que s'acomplí a Viena. Gonzago
