Fes veure que llegeixes aquest llibre,(A Ofelia)
(L'hi dona un llibre.)
Aixó disculpará que aquest lloc sía
Tan solitari, es cert, y quántes voltes
D' aixó havém d' acusarnos Qué vegades
De devoció ab l' aspecte, y apariencia
De piadoses accions, al mateix diable
Enganyém tots!...
Aixó de cert ho es massa!
(Ap.) (Aquesta reflexió, ay! ma conciencia
Ha ferit crudelment! De la perduda
Dona de mòn el retocat visatge
No es més lleig quan li trahuen la pintura
Que mon crim disfrassat entre traydores
Paráules! Deu del cel! quin pés m' aixafa!)
Sento que vé, Senyor, ens convé anar-nos.
(Surten Claudi y Polonius.)
ESCENA IV
hamlet y ofelia
(Hamlet parlará creyentse qu' está sol.
Ofelia a un extrém del escenari fa
veure que llegeix.)
O ésser ó no ésser! Es aquesta
La qüestió. Quina es l acció més digne
De nostre ment?: d una fortuna injusta
Sufrí els embats, ó brassejá [1] ab coratge
_________________
- ↑ El verb brassejar fa que 's puga traduhir exactament el or to take arms against de l' original.
