Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/54

Veient, doncs, la nit fosca d'ombra negra,
Hero el llum mostra; del frisós Leandre
Eros el cor, com l'encès llum, inflama
i crema com el llum. Oint les ones
zumzaires, ressonants, esfereïdes,
tem primer; mes al punt, prenent coratge,
son cor refent, aqueixos mots s'endreça.
— Eros cruel, mar despiadat; mes d'aigua
és lo mar, i el foc d'Eros mon sí arbora.
Cor, serva el flam, l'aigua abundant no temis.
Ala, amb l'amor com de l'onam tu cures?
¿Ignores que del mar fou nada Cipria
i al mar governa i a les nostres penes? —
Això dient, son galant cos despulla,
a ambdós mans, del vestit que al cap enrotlla,
i de la riba salta i son cos tira
al mar, i enfila dret al llum brillaire,
sent-ne ell mateix remer, i nau, i carga.
Hero, dalt l'alta torra, llumenaire,
a cada raig de vent que d'arreu bufa
tapa amb sa roba el llum, fins que amb fadigues
de Sesto al cap portenc entra Leandre.
Llavors li obre sa torre; i a la porta,
al galant sense alè, callada, abraça,
rajant-li el moll cabell gotes marines,
i el du a sa cambra verge, ara de bodes.
Renta tota sa pell, li unta amb grat oli
de rosa, el cos, i el baf de mar n'ofega.