Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/60

sovint amb libacions conciliava
amb sa mare divina, i molt temía
les flames del buirac de l'infant cego.
Ai! ni aixís evità la cruel fletxada.
Lluí de Citerea l'anyal festa
on d'antic celebraven els de Sestos
de Venus i d'Adonis los misteris.
Mil pobles s'apressaven a acudir-hi
de les llunyanes illes que emparant-les
enclou lo sagrat Ponto en immens cercle.
Los uns ixen d'Hemonia, altres de Xipre;
cap dòna dels citeros resta a casa,
ni, dels que al cim del Líban aromàtic
s'enlairen, de l'aplec no cap s'oblida,
ni el morador de Frigia, ni el d'Abidos
ni tampoc, oi és cas, la jovenalla
que amb afany per les festes sempre roda,
no tant adalerada per los temples
com per reials pubilles que hi concorren.
Pel recinte sagrat va de la diva
espargint resplendors Hero la verge
com lluna en son llevant, de nivies galtes.
Dos cercles li ressalten vermellosos
damunt la blanca neu de sa faç tendra.
Tot ella un jardinet apar de roses
de carminat color; com roses brillen
los membres ressortint de blanca vesta
descenyida, escaienta, vaporosa...