Pàgina:Horacianes (1906).djvu/112

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Esculpit el frontó, demunt el pòrtich
serenitat irradiava augusta,
com el front galeat y sereníssim
 de Pal·las Athenea.

Era allò, vist en fòra,'l santuari
del Art suprem. Còm ne sería esplèndit
l'interior! Quín càntich, quíns oracles
 allà ressonarían!

Jo prou volguí pujarhi; mes vaig perdre
l'incert camí; m'abandonà'l coratge;
y l'esglay me digué: «Per què t'esforsas,
 somniador inútil?»

Després... el temple aquell perdí de vista,
y ja may més he somniat muntarhi.
Però a voltes, encara, per ma ruta
 girantme,'l veig en fòra.